dilluns, 20 d’octubre de 2008

Presentació del llibre: 25 d'octubre (12h)


No és que tingui cap comissió en les vendes que faci l'Alba, és que em fa il.lusió que publiqui un nou llibre i, a més, que en faci la presentació aquí a Terrassa. Serà a la llibreria "El cau ple de lletres" aquest dissabte a les 12 del migdia.

diumenge, 5 d’octubre de 2008

Un lloc preciós...




Aquest dibuix és una petita mostra del que l'Alba ha penjat al seu blog.
Cliqueu la imatge i atreviu-vos a fer un viatge a un món paral.lel ple de sorpreses...

A més, hi trobareu uns contes per a infants que són una meravella. El meu preferit és aquest:

dimecres, 17 de setembre de 2008

dimarts, 19 d’agost de 2008

Formentera...

Anant per la carretera, cap al far de Barbaria...



...vaig descobrir el perquè del títol de la coneguda pel·lícula Lucía y el sexo. La Lucía no la vam trobar enlloc (llàstima!) pero el sexo era per tot arreu...




Aquest és el falus , ups perdó, el faro!!



I quan crèiem que ja ho havíem vist tot, quan anàvem del caló des Ram cap a s'estufador a peu, sota un sol de jústícia i més soles que la una... vet aquí el que vam trobar. Aquí, ni símbols fàlics ni res, explícit i gegant!


dimarts, 22 de juliol de 2008

AVENTURA INTERGALÀCTICA A LES HISTÒRIES VEÏNALS

Aquesta és la banda sonora de la meva participació a la quarta tongada de les Històries Veïnals! Aquest cop, hem fet "Una passejada pel cosmos"! Quina anada de l'olla!


dilluns, 7 de juliol de 2008

SENTIR




Què sents?

dissabte, 31 de maig de 2008

L'altre experiència catosfèrica ha estat...


Participar en un CADÀVER EXQUISIT!! (Aquest veí
que no para!!)





Vaig tenir la sort de ser l'última i vaig poder tancar el cadàver poètic amb una rima fàcil, d'aquelles que tant m'agraden!!

Cliqueu, cliqueu el link, que jo ara vinc!!

dimarts, 29 d’abril de 2008

Conte contat...

Dos dies després d'haver inaugurat el bloc resulta que vaig anar a parar a cal veí, un bloggaire experimentat i amb molta iniciativa que proposava fer relats a vuit mans. I, és clar, m'hi vaig apuntar! Vet aquí el resultat. A veiam si sabeu quina és la meva aportació...

diumenge, 27 d’abril de 2008

Vitamina Sol

Digues que sí! Que "lo prometido es deuda" i aquí va la crònica. Que un concert al teatre de Palafrugell amb els Antònia Font i l'Orquestra de Girona és droga fina; directa a la vena, sí senyora!

I és que les coses s'han de saber fer ben fetes. Per exemple, si quan estas comprant les entrades pel concert en qüestió penses: "I perquè no aprofitem el cap de setmana per l'Empordà?" I resulta que sí, que l'aprofitem: llargues passejades fins a la gola del Ter, remullades de peus, cartells de "No ens toqueu l'aigua del Ter", els aiguamolls i sobretot... camps verds, energia concentrada en un sol color.

Després, cap al vespre, una breu tirada de cotxe per arribar al teatre de Palafrugell on els Antònia Font ens van regalar un concert de molt nivell. Cert és que tenien l'aposta guanyada perquè els del públic veníem entregats abans de començar. Tot i això, amb el "Coser i cantar" s'arriscaven perquè és un disc ple de versions molt ben arranjades però que sacrifica els moments més "rockeros" que et fan aixecar del seient per ballar, i això a mi m'agrada molt.I com que ells ho saben perfectament ho fan molt i molt bé: t'obsequien amb una sensibilitat intensa a cada tema, amb els músics de l'orquestra que disfruten tocant els acords del "Vitamina Sol" o els "solos" de l'"Astronauta rimador" igual com si toquessin Fauré; i a la coda del concert el grup de rock es queda sol, sense la formació clàssica, per acabar de destapar l'olla i fer-nos ballar i cantar sense fre.

Resultat: Antònia Font i en concret el seu lletrista, Joan Miquel Oliver, ens van animar a entrar sense por al món de les associacions lliures, al món de les imatges futures i passades fusionades amb una sensació d'amor per les coses que són i que et fan sentir viva. Total, que entre balenes i sirenes la vetllada del concert va continuar en un bar, el Mas Pi, a Verges. Allà el repte fou l'associació lliure de mots, conceptes i provocacions entre el grup de dones que estàvem a la taula. Primer les paraules es pensen massa però després surt de tot.

T'atreveixes?:
Sense pensar digues que et suggereix la paraula SOL i qui vulgui que continuï.


PS:Per cert, a la meva parella per Sant Jordi li va caure aquest llibre, un altre efecte secundari del fenòmen Antònia Font.


PPS: Aprofito, encara que amb uns dies de retard, per felicitar a tothom el Sant Jordi.

divendres, 18 d’abril de 2008

dimarts, 15 d’abril de 2008

Welcome to the house of fun!!!

Sempre he pensat que és una cançó ideal per treure't les puces de sobre de bon matí. Si vols escoltar la tornada, fes-ho, però atenció que s'enganxa, i molt.





Per cert prometo una crònica apassionada del concert d'ANTÒNIA FONT (dissabte 19 cap a Palafrugell falta gent!!!!). Penjar-ho al blog serà... "coser i cantar"! (Val, ho reconec: broma fàcil, què passa??!!)

dimarts, 1 d’abril de 2008

La dona del "Mirall trencat"


L'altre dia navegant pel maremagnum internàutic vaig anar a parar (no pas per casualitat, oi, Gaia-la-meva-bruixa-brúixola-filològico-literària?) a un espai on vaig descobrir el somriure d'una dona que va viure molts anys exiliada per culpa del mal vici que tenia d'escriure en llengua catalana a revistes comunistes i socialistes del moment.

Deia que tenia tendència a la melangia i que quan notava una glopada nostàlgica, un cant de sirena enyorada, s'hi resistia, no es deixava vèncer. Com ens passa a molts i moltes, aquestes onades de tristesa que et fan sentir la falta de no saps ben bé què, em visiten de tant en tant i em bressolen (en quin exili estic?). Em tempten amb una dolçor suau, amb unes llàgrimes balsàmiques que sembla que netegen, amb una sensació difosa, tèbia i secretament agradable... Hi ha un moment, però, que un pensament petit i llunyà em recorda que molt bressol, pot marejar, que molta dolçor et pot embafar i que recrear-te en les llàgrimes perquè sí et pot deixar fora de combat, oblidada de l'avui...

Veure el somriure, la certesa en mig del dubte i la il·lusió en una dona que deia que escriure la cansa molt però que "alguna cosa s'ha de fer en aquesta vida, no?" . Veure la mirada franca i serena d'algú que ha patit i ha escrit escoltant un desig tan desesperat com autèntic... Si la Rodoreda diu que vigili amb la nostàlgia, jo me la crec. Nostàlgia. Un verí d'aquells que amb la dosi justa cura però que en excés mata.


PS: "L'ombra de l'Eunuc" m'ha encantat.

dimarts, 25 de març de 2008

Amor és mar (R.Llull)

D'un post de la Gaia.

Si amor és mar,



desig és marea.
La lluna, rient,
va fent i desfent
a la seva manera.




divendres, 14 de març de 2008

Cafeïna, droia dura.

L'astronauta rimador necessita paciència, però les guitarres del final arriben. El que és bo es fa esperar, per tant, per disfrutar de la festa final millor passar pels peludis, els preparatius, els preliminars, com li vulguis dir...

Ahir, els Antònia Font m'acompanyaven al cotxe mentre tornava de festa cap a casa...no sé si la nit els sobredimensionava, però és que són tan bons!

dijous, 13 de març de 2008

Respira


El coll
si no me'l mostressis,
des del límit a l'espedat
des de la morenor a la transparència,

jo no seria riu.

divendres, 7 de març de 2008

De mica en mica

Del "de mica en mica s'omple la pica" en faré el meu estandard... No es pot començar un bloc amb presses.

Primer caldrà saber si estic fent un bloc o un blog. Segons l'Enciclopedia Catalana estic fent un bloc, però també sé que, estic ferint algunes sensibilitats si no ho escric amb "g". Per no parlar de totes els derivats possibles: blocaire, bloquera... I si la faig composta??? blocaddicte, bloggosfera (aquí tendeixo a repetir la "g"). De moment em quedo amb bloc. No per res, m'agrada més.

A part, hi ha tota la qüestió tècnica i aquí si que necessitaré un padrí/na que m'acompanyi!Però com que no tinc pressa, nirem fent... de mica en mica.

De moment, faré un canvi d'imatge. Així, d'entrada, em va semblar que la noia que reposava el cap sobre el mirall, semblava serena, reposada... però en realitat quan la mires a distància, més que la dona del mirall, sembla la dona bicèfala i a mi, això, em fa angúnia... o sigui, que la canvio i punt. Per tant:

Diguem adéu a la bicèfala:



Donem la benvinguda a la caudellunes:

dilluns, 3 de març de 2008

Res no plou


De tant en tant,
res no plou
ni ningú m’importa,
només el so rítmic
de les paraules calma
la calma apàtica.

Simpàtica l’és, la cara.
Desaforat el cau,
insensat el cor
i fàcil el plor.
Des del mar
guillotina la mare
el meu sant pensament.

Amb la forca d’un
Déu-Deesa clarada,
visceres a la vista.
Descorda
el que no s’explica.
Lliura el que fica
l’hort al port.

Vàsques i bàsquet
amb pregària absurda al cap.
Pregària al cor
i contenta amb la feina.
Sola com una mussola,
i sense ganes,
festejo la vida.

Ni la miro, no fos cas
que passés alguna cosa.
De fet, vodria
mirar-la als ulls,
lladrar i udolar,
llaurar i trescar,
campar i campanar.

Les hores passen i
el sentit es fon
en el temps i l’espai
més definit que mai.
D’esquena al passadís,
la púrria que crida
retrets a cau d’orella i
bronques al clatell.

dijous, 28 de febrer de 2008

Un pentinat fet a mida

















És la que veig en el meu somni.
La nena, no la tisora.
Arrufa el nas i mira sa mare.
-"Segur?"
En qüestió de minuts l'han deixada ben allisada.
Una melena perfecta.
Cap pèl fora de lloc.
Melena cleopàtrica però sense serrell.
Demà, amb la humitat que fa, semblarà una Cleopatra enrampada!
Un pentinat fet a mida.
A mida de qui?

divendres, 22 de febrer de 2008

Un de la Marçal per inagurar

Jo sóc l'altra. Tu ets jo mateixa:
aquella part de mi que se'm revolta,
que expulso lluny i em torna
feta desig, cant i paraula

Feta desig, cant i paraula
et miro. Jo sóc tu mateixa.
No em reconec: sóc l'altra.

De Desglaç.
El va escriure entre el 1984 i 1988