L'astronauta rimador necessita paciència, però les guitarres del final arriben. El que és bo es fa esperar, per tant, per disfrutar de la festa final millor passar pels peludis, els preparatius, els preliminars, com li vulguis dir...
Ahir, els Antònia Font m'acompanyaven al cotxe mentre tornava de festa cap a casa...no sé si la nit els sobredimensionava, però és que són tan bons!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquí, lluna solitària, sortint de passeig ha trobat un cau...(de llunes!) i no ha pogut resistir la temptació d´entrar-hi, perquè això ho fa aquella que segueix un conill impacient i, com diu Oscar Wilde "ho puc suportar tot, menys la temptació". El cas és que no sé quantes llunes hi caben,però s´hi està bé, cau acollidor; m´agraden aquests colors afegits:el de fons i el calidoscopi (mandala?), molt suggestiu. Gràcies, caudellunes!!!
Publica un comentari a l'entrada